Netflix va penjar la setmana passada “The Great Hack”, un documental que explora com les dades que compartim a la xarxa son utilitzades per influir en la opinió pública. El fil conductor és l’escàndol de Cambridge Analytica (CA) i la seva influència en la campanya presidencial de Donald Trump i en la del Brexit.
Des d’un punt de vista informatiu el documental aporta poc; tot el que hi surt ha estat contat i debatut a bastament. El mateix documental menciona com en els dies de màxima intensitat es van arribar a publicar més de 35.000 peces d’informació sobre l’escàndol.
La gran aportació del documental és en el terreny inexplorat on posa el focus: en la magnitud de la tragèdia —les xarxes socials són més eficients que els mitjans tradicionals alhora de distribuir (des)informació— i en la tragèdia en sí —la creixent polarització ideològica tant en línia com fora de línia—.
Correlació o causalitat? Són les xarxes socials només un reflex de les divisions que ja hi ha a les societats? O la polarització de les xarxes socials condiciona la nostra conducta fora de línia? La tesi del documental és que el que compartim en línia és utilitzat per a condicionar la nostra conducta, sovint contra la nostra voluntat.
El fil narratiu el porten els vídeos de l’escàndol de CA i les intervencions de Mark Zuckerberg al congrés dels EUA i d’Alexander Nix (l’ex director de CA) a la comissió d’investigació del Parlament Britànic, junt amb les aportacions en directe d’alguns dels protagonistes de la història: l’ex treballadora de CA i assessora de la campanya de Trump, Brittany Kaiser; el Professor David Carroll, que va denunciar l’empresa als tribunals britànics; i la periodista del The Guardian que en va destapar l’assumpte, Carole Cadwalladr.
El documental “The Great Hack” sobre Facebook està disponible a Netflix; una campanya per a cada por.
Roger McNamee, un dels primers inversors de Facebook, manifestava al colofó que la xarxa social està dissenyada per a monopolitzar l’atenció i que per això utilitza mecanismes de propaganda tradicional junt amb els de les màquines dels casinos per a despertar així la por i la ira. Un dels treballadors de CA deia en un enregistrament amb càmera oculta que la por mobilitza més que la il·lusió; l’únic que cal fer és dissenyar una campanya per a cada por. La campanya digital publicava de 50 a 60.000 variacions d’anuncis al dia.
La paradoxa de tot plegat és que mentre mirem el documental i pensem en trobar un moment per a cancel·lar el nostres comptes de Facebook, Netflix enregistrarà l’hora i el dia en què el veiem, el model de tele, el nostre codi postal, on fem pausa, on tirem endarrere i l’hora en què anem a dormir. Clar que tot podria ser una campanya de Netflix per fer-nos por de Facebook. O de La Vanguardia per fer-nos por de Netflix.