Multibilionari, filantrop, fet a si mateix i que combat el mal amb l’ajut de la tecnologia. Amb aquesta definició em venen al cap dos noms: Tony Stark i Elon Musk. El primer és l’home de ferro i és de ficció, el segon és l’home més ric del món i és real, molt real, tant que està canviant el món.
Amb SolarCity, aplica les darreres tecnologies a la creació d’energia verda; amb SpaceX ha revolucionat el concepte de viatge espacial; amb Tesla ha demostrat que la mobilitat elèctrica pot ser sexy a més d’eficient i amb NeuraLink que podem augmentar el nostre intel·lecte amb una connexió neuronal cervell-ordinador.
L’oferta del desplegament de la seva xarxa de satèl·lits Starlink a Ucraïna per garantir-ne les telecomunicacions i el combat de boxa al que va reptar Putin només fan que reafirmar la imatge de superheroi que lluita contra el mal (remet la portada de Marvel de 1941 on el Capità Amèrica combat contra Hitler).
Però ja sabeu que la diferència entre un superheroi i un supermalvat és en l’ull de l’observador. La pel·lícula de Pixar “Els Increïbles” mostra com un canvi de valors en la societat fa que els que adés eren vistos com a superherois ara s’hagin d’amagar en programes de protecció de la identitat. Penseu en aquest argument: un milionari extravagant s’ha proposat extreure tota l’energia possible de l’estrella més propera. Utilitza aquesta energia per a construir coets per a colonitzar Mart amb humans que portaran un implant seu al cervell. El desafiament públic que fa al líder d’una potència militar mundial surt a tots els mitjans. Són els mateixos fets d’abans però ara ja no ens remeten a la Marvel sinó que ens remeten als malvats de les pel·lícules de James Bond (canvieu Mart per la Lluna i ja teniu Moonraker).
El 75% dels meus seguidors creu que Musk es converteix encara més en un supermalvat de James Bond.
La penúltima d’Elon Musk —mai no es pot parlar de la última— és una enquesta que ha fet a Twitter on afirmava que “La llibertat d’expressió és fonamental per a que funcioni la democràcia” per preguntar a continuació: “Creus que Twitter s’adhereix amb rigor a aquest principi?”. Advertia que el resultat de l’enquesta tindria conseqüències. El 70,4% dels 2.035.924 dels vots (Musk té vora 80 milions de seguidors) van anar al “no”. Preguntat per un dels seus seguidors de si “consideraria crear una nova xarxa social” Musk li va respondre que ho “estava considerant seriosament”. Automàticament polítics del partit Republicà dels EUA i tot tipus de seguidors de Trump van sortir en tromba a aplaudir Musk. Des que Twitter va cancel·lar el compte de Trump, l’ocellet és una peça de caça major per la ultradreta dels EUA. El clam més repetit era el de “compra Twitter”, que li sortiria a Musk per vora el 10% dels seus 267,3 milers de milions de dòlars.
Al final Musk només ha fet un 9,2% de cas als que li demanaven que comprés Twitter adquirint-ne accions per aquest valor. Això el fa un 9,2% més superheroi de la Marvel o un 9,2% més supermalvat de James Bond? Ara en faig una enquesta.
