El DESI és l’informe anual de la UE que monitora els indicadors de rendiment digital dels seus estats membres. Acrònim en anglès de “Índex d’Economia i Societat Digital”, mesura els àmbits de: 1) capital humà, 2) connectivitat, 3) integració de tecnologies digitals i 4) serveis públics digitals. En la darrera edició (2021), Estònia hi surt en 7ena posició amb un indicador de 59,4, nou punts per sobre la mitjana europea.

Ens fixem només en la dimensió de “serveis púbics digitals”, Estònia escala a la primera posició. Les xifres són aclaparadores: un 91% dels usuaris del país utilitza serveis públics digitals per a la ciutadania, i un 98% serveis digitals per a l’empresa i un 91% utilitza serveis de dades obertes. El resultat és que els ciutadans estonians poden votar, registrar naixements, obrir comptes bancaris i crear empreses des del mòbil en qüestió de minuts. El darrer exemple és #krattAI, una xarxa d’IA accessible a tothom que permet utilitzar tots aquests serveis amb la parla via assistents de veu.

Aquesta visió digital de l’administració va permetre Estònia d’obrir la seva primera ambaixada al núvol l’any 2017, concretament als servidors de LuxConnect a Luxemburg. Tot i que té els privilegis i la immunitat d’una ambaixada tradicional, la “e-mbaixada” no té missió diplomàtica sinó que té missió de “còpia de seguretat” de les institucions i les xarxes d’e-governança del país. En cas de desastre natural, de ciberatac a gran escala o d’invasió del país i pèrdua de la sobirania del territori, Estònia es pot “reiniciar” al núvol i garantir-se la seva continuïtat digital.

La invasió d’Ucraïna dóna sentit a les “e-mbaixades” d’Estònia.

Hi ha tres causes amb dates al calendari que expliquen l’estratègia digital estoniana. La primera va ocórrer el el 2007 quan la decisió de treure un monument soviètic d’una plaça de Tallinn va ser resposta amb ciberatacs provinents de Rússia a webs governamentals, de la banca i de mitjans de comunicació. La segona causa la trobem en l’ocupació russa de Crimea del 2014. Si els ocupants confisquen béns i propietats dels que fugen i en destrueixen els registres físics i digitals, com es garanteix la continuïtat un cop acabat el conflicte i els refugiats reclamen allò que és seu de dret?

Estònia s’havia trobat amb aquest problema el 1991. Amb la recuperació de la seva independència va haver de retornar béns i propietats a 80.000 estonians que havien hagut de fugir durant la Segona Guerra mundial, béns i propietats que els hi havien estat confiscats durant l’ocupació soviètica.

Quan els 2015 les autoritats estonianes van presentar el projecte de les “e-mbaixades” i esmentaven com a principal amenaça la proximitat a Rússia a tots ens va semblar que s’equivocaven d’època i de pel·lícula. El tems i la invasió d’Ucraïna, però, els han donat la raó; qui s’equivocava de pel·lícula érem tota la resta, molt especialment Rússia.