L’arribada a la Lluna és un muntatge de Kubrick, George Bush era darrera l’11S i Obama va fundar l’ISIS. Post-veritat va ser la paraula de l’any 2016 segons Oxford Dictionaries. La post-veritat és el terme utilitzat per a referir situacions on els fets objectius, a l’hora d’influir l’opinió pública, queden en un segon pla respecte les emocions i a les creences personals.
El 2017 no hem millorat massa. El diccionari Collins ha escollit fake news com a paraula de l’any (que la paraula de l’any siguin en realitat dues paraules ja ens hauria de donar alguna pista). Els lexicògrafs del diccionari Collins, que supervisen un corpus lingüístic de més de 4.500 milions de paraules, han registrat aquest any un increment del 365% en l’ús del concepte respecte al 2016. Trump amb el seu abús de les fake news per atacar les “fake news” de la premsa sens dubte els ha facilitat la feina. Com a mostra, el fet que en reclami la paternitat quan el terme té més de cent anys.
Ni les xarxes socials han inventat la post-veritat ni Trump les fake news; des que sabem explicar històries que n’hi ha hagut. La fama de faldiller d’un Marc Antoni titella de Cleòpatra és una de les grans campanyes d’Octavi August al segle I aC, i la història del pànic que Orson Welles va provocar amb l’emissió radiofònica de La Guerra dels Mons l’any 1938, va ser creada pels diaris de l’època per demostrar que la ràdio no era un mitjà veraç. Totes dues versions de la post-veritat són encara ben vigents.
Post-veritat, fake news, Fakebook i Faceveritat. Les paraules de 2018.
El que sí que han fet les xarxes socials és accelerar la distribució de fake news i per extensió també la seva creació. La diferència amb el temps de Cleòpatra és que ara nosaltres participem en la creació i la difusió de les fake news. Sense la col·laboració entusiasta del 48% de la població connectada, la dels 2.000 milions d’usaris de Facebook, els 1.300 de Whatsapp i els 300 de Twitter, fake news no seria paraula de l’any. I molt em temo que continuarem arrossegant el terme i les seves conseqüències aquest 2018.
La consultora Gartner prediu que l’any 2022 el volum de les fake news superarà el de les notícies vertaderes i ja no podrem distingir la veritat de la ficció. Les prediccions són molt difícils, sobre tot si són sobre el futur, deia Niels Bohr, però si el que pronostica Gartner és cert trobo que estem en el bon camí. Bloomberg, en la seva darrera edició de la guia Bloomberg per a pessimistes per a 2028, planteja sis escenaris provocatius per fer-nos reflexionar sobre com el món està canviant. En un d’ells especula sobre el fet que les fake news acabin amb Facebook, que ni els exèrcits d’especialistes humans contractats per l’empresa, ni els algorismes d’IA seran capaços de triar el gra de la palla. La única incògnita a l’hora de triar la paraula de l’any 2018 serà si quedar-nos amb Fakebook o amb Faceveritat.
Llibres relacionats
Articles relacionats
La guerra dels clons
Meta ha desmantellat dues xarxes de desinformació a Facebook, l’una russa i l’altra xinesa, presumptament. El resultat de la investigació ens dona una perspectiva de la magnitud, abast i sofisticació d’una guerra que també es lliura a la xarxa. Que les guerres es guanyen i es perden a l’opinió pública ho sabem de la desfeta dels EUA a . . .
La vida, el metavers i tot plegat
Quan dic en públic que “Internet és el futur” les respostes que rebo cauen en dues grans categories: 1) aquesta frase és molt dels 90 (boomer), i 2) un expert [en Internet] com tu fent afirmacions tan òbvies! (síndrome de l’impostor). Sobre la primera res a dir; sóc boomer i ho porto amb dignitat. La segona ja no és tan òbvia. Hi ha . . .
Biden contra Facebook
“Estan matant gent”. Amb aquesta frase Joe Biden es va referir a la desinformació sobre la covid que circula a Facebook, i ha obert la capsa dels trons. Hi ha nervis. Per una banda perquè hi ha un increment dels contagis a tots els estats dels EUA, per l’altra perquè la seva administració no ha arribat als objectius de vacunació i . . .
Connexions i salut
Un estudi de Harvard iniciat el 1938 demostra que tenir molts amics ajuda a ser més feliç, a tenir més salut i a viure més anys. Observeu el detall de la data de l’inici de l’estudi: els amics als que fa referència no són precisament els de Facebook. L’estudi va començar en plena depressió econòmica als EUA i ha seguit dos grups . . .
