“Les dades són el nou petroli”. La frase és del matemàtic britànic Clive Humby, creador de la targeta de fidelització dels supermercats Tesco. Al 2006 deia: “Les dades són el nou petroli. És valuós, però si no està refinat pràcticament no es pot utilitzar. S’han de transformar en gas, plàstic, productes químics, etc. per a crear una entitat valuosa que impulsi una activitat rendible(…)”. Que Amazon, Microsoft, Alphabet i Apple ocupin avui els llocs que ocupaven les petroquímiques al capdamunt de la llista d’empreses més valuoses del món, n’abona la tesi.

L’analogia funciona bé per explicar la importància de les dades, el benestar que generen i el cost d’extreure’n valor, però com tota analogia a partir d’un punt deixa de ser vàlida. El petroli és fungible, les dades no; el petroli és un recurs limitat, les dades no; la indústria necessita reemplaçar els combustibles fòssils, les dades són indispensables.

Tota la nostra activitat s’ha convertit en dades: les relacions professionals (Linkedin), els patrons de compra (Amazon), l’activitat física (Runkeeper), les amistats (Facebook), els patrons de conducció (Waze) i les opinions polítiques (Twitter). Són dades que un cop agregades, per les seves característiques de volum, velocitat i varietat n’anomenem massives (big data). I són aquestes empreses les que han afegit una quarta ve a les dades massives: la ve de vedat; les dades massives que generem entre tots són en mans d’uns quants. En això l’analogia amb el petroli continua essent vàlida.

I si el petroli té la competència de les renovables les dades tenen la competència de les reutilitzables: dades disponibles per internet, accessibles universalment, en formats comprensibles i fàcilment redistribuïbles. Dades que les organitzacions obren per a que tercers les transformin i per a que reverteixin en el benestar de la societat, dades obertes.

En aquesta direcció, i coincidint amb el Dia Mundial de la Meteorologia, el Servei Meteorològic de Catalunya ha anunciat la publicació de més de 300 milions de dades que van des del 2008 al 2019. Als EUA empreses com la cadena Walmart i el fabricant John Deere utilitzen les dades obertes meteorològiques per adaptar la seva distribució i producció a la demanda. A casa nostra tenim els casos de Cinesa, que té en compte la predicció meteorològica a l’hora de programar les sessions, i el de Veritas que al seus sistema d’elaboració de menús basat en intel·ligència artificial hi incorpora la informació meteorològica (si fa fred els clients demanen més sopa). En un país de meteoròlegs i boletaires les aplicacions de les dades obertes meteorològiques són infinites.

Sortint de la celebració del Dia Mundial de la Meteorologia em vaig topar amb un meteoròleg i un informàtic que, amb la copa a la mà, ja estaven pensant quina aplicació podien programar sobre les dades obertes del SMC. Pel que els conec, en trauran petroli.