Elon Musk ha publicat un mem on s’hi veu un frare temptat pel cos nu d’una noia. El frare porta el text Trump a sobre i el sexe de la noia està tapat amb l’ocellet de Twitter. El tuit, que no guanyarà cap Laus, ha estat a bastament criticat, entre d’altres pel mateix autor de la il·lustració original que és ni més ni menys que Milo Manara.

El tuit en qüestió forma part d’una estratègia tan simple com intel·ligent que permet convertir indignació en diners i ràbia en poder. Ho sap Musk i ho sabia Trump quan el 2016 va dir allò de “Twitter és com tenir el New York Times sense les pèrdues”.

El tuit, més enllà de l’anècdota, només fa més més evident l’elefant a l’habitació, o més ben dit, el mastodont. Mastodon, la xarxa de moda, és formalment molt semblant a Twitter i això ha fet que molts usuaris indignats pel caciquisme digital de Musk s’hi refugiïn. Però resulta que l’ocellet i el mastodont són animals molt diferents. L’ocellet és ràpid, lleuger, feble, vola sol i d’aquí cap allà. En canvi, el mastodont és lent, pesant, robust, pastura en ramat i li costa sortir del seu prat. Creada el 2016 pel programador alemany Eugene Rotchko aquesta és la filosofia de Mastodont.

El ramat. A Mastodont no hi ha un servidor central que un milionari pugi comprar sinó que qualsevol se’l pot baixar, instal·lar-lo al seu servidor i decidir si el farà servir de punt de trobada de la colla castellera o per gestionar el coneixement de l’empresa, si el mantindrà privat o si el federarà (connectarà) amb la resta d’instàncies de Mastodon.

Ni Mastodon substituïrà Twitter, ni hi aspira, ni seria bo que passés.

Pastura. Twitter està pensat per a la rapidesa, la viralització i el TT: la fricció a l’hora de difondre un missatge a una audiència global és mínima. A banda, el fet que es pugui citar un tuit per a posar l’autor en evidència, fa que el seu missatge malgrat tot, es difongui. Mastodon no permet la cita de missatges i la seva difusió es limita als usuaris de la instància pròpia.

Robustesa. Les instàncies de Mastodon poden blocar altres instàncies. Això vol dir que si l’administrador detecta que d’una instància arriben missatges d’odi o desinformació pot blocar-la en la seva totalitat.

Twitter i Mastodon son com els animals de les seves imatges; l’un és l’àgora global mentre que l’altre només aspira a ser la de cada comunitat de veïns. És per això que Mastodon no competeix amb Twitter, ni el substituirà, ni Twitter desapareixerà, ni seria bo que cap de les dues coses passés. Són animals diferents en hàbitats diferents i com més diversitat, millor. No va de tecnologia, va de zoologia.
Ah, i Trump no tuita perquè va muntar la seva pròpia xarxa social, Truth Social, que no és més que una instància privada de Mastodon per als seus seguidors. Més zoologia.