El 2016 ha estat l’any dels algorismes. Un algorisme d’intel·ligència artificial, el MogIA, va predir la victòria de Trump —i les de les tres presidencials anteriors amb les corresponents primàries—. Arran de la victòria de Trump hem sabut que l’algorisme de Facebook resulta que afavoreix la distribució de notícies falses i que ha hagut de passar pel taller. És el mateix algorisme que va censurar la foto premi Pulitzer Napalm Girl (la de la nena nua escapant del napalm al Vietnam) perquè conté un nu infantil.
L’any en què un algorisme de Microsoft anomenat Tay que aprenia del que els usuaris li deien per Twitter, es va convertir en nazi en menys de vint-i-quatre hores i l’any en què el campió de Go perdia contra el Deep Mind de Google.
Un altre algorisme, el del cercador de Google, era acusat de racista perquè la cerca ‘tres adolescents negres’ mostrava principalment retrats policials mentre que ‘tres adolescents blancs’ mostrava nois blancs somrients jugant a tennis. Al final va resultar que l’algorisme de Google és racista perquè el coneixement que indexa és el que nosaltres li donem a cada interacció, i si les fotos que hi pugem estan esbiaixades en un sentit o altre els resultats de les cerques també.
També hem vist en un vídeo que s’ha fet viral aquests dies, com l’algorisme d’un Tesla amb mode de conducció autònom detectava amb tres segons d’antelació la col·lisió de dos vehicles que circulaven a uns cinquanta metres davant seu a l’autopista.
Els algorismes no són neutres. Com demostra la censura de Facebook, el biaix de Google o el resultat final de la Tay de Microsoft els algorismes són fruit de la societat que els crea i n’hereten els biaixos culturals, polítics i socials.
Algorisme és doncs la paraula de l’any. Algorisme deriva del cognom del matemàtic persa Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (780 – 850 dC). En aquella època la notació matemàtica actual no existia i la resolució d’equacions s’havia d’escriure pas a pas en prosa, trencant un problema complexe en una sèrie de passos més senzills. Un algorisme (o algoritme) és un conjunt finit d’instruccions o passos simples que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema més complex.
Al 2016 hem comprovat que els algorismes, més enllà de condicionar les nostres properes vacances per les fotos de viatges que ens mostra Facebook al mur, ens condicionen la vida, creen estats d’opinió, canvien governs i fins i tot salven vides. La nostra vida no està només condicionada pels algorismes, la nostra vida depèn dels algorismes. I el 2017 en això també s’assemblarà molt al 2016.
Poc s’ho podia imaginar en Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí quan escrivia els seus algorismes per al repartiment d’herències a Bagdad.
