“Les tecnologies més profundes són les que desapareixen. S’entreteixeixen amb la vida quotidiana fins que ja no se’n poden distingir”. Amb aquest haiku de filosofia computacional, començava Mark Weiser l’article “L’ordinador del segle XXI”, publicat al Scientific American al setembre del 1991. La conclusió a la que arriba és que l’ordinador necessita millorar.
Per entendre de que estem parlant hem de fer una passa enrere… d’uns quants milions d’anys. Quan parlem de tecnologia sovint pensem només en digital —en electrònic si m’apureu—, en tecnologies d’aparició recent que estan tan entreteixides amb la nostra vida quotidiana que ja no la concebem sense elles. El fet que siguin les primeres que ens vinguin al cap en seria la prova. Però la tecnologia és alhora molt més i molt menys que això.
Tecnologia és l’òs de tapir amb la que l’homínid de 2001 esclafa el cap del seu semblant, el foc que ens va canviar la dieta, la parla que ens va permetre passar el coneixement d’una generació a la següent, l’escriptura que ens va permetre conservar-la per sempre, la impremta que va treure el monopoli de la informació a l’església, la web que l’ha fet instantània i el móbil que ens l’ha posada a la butxaca. I si ens hi fixem bé ens adonarem que totes aquestes tecnologies, a banda de ser omnipresents, es basen en la informació. O precisament perquè es basen en la informació són omnipresents.
L’escriptura, per exemple, és una tecnologia present a totes les societats industrialitzades. Està tan imbricada amb el que som que ni la veiem. No parlo només de llibres, diaris, pasquins i webs, sinó de senyals, rètols, indicacions, samarretes, logos, etiquetes, grafits, o pintades. L’escriptura és una tecnologia profunda en el sentit de Weiser; integrada amb l’entorn, omnipresent, i que ens tramet la informació justa quan ens cal sense que requereixi el 100% de la nostra atenció (penseu en senyals de trànsit, ofertes de supermercat o el comptaquilòmetres de cotxe).
Els ordinadors són omnipresents i ens demanen cada cop més atenció.
Tres dècades després hem anat a pitjor. Si bé és cert que l’ordinador s’ha fet més petit i més omnipresent (avui en diem mòbil), lluny d’integrar-se amb l’entorn aspira a substituir-lo, i lluny de desaparèixer, ens demana cada cop més atenció. Recordeu que l’atenció és la base de l’extracció (i despossessió) de les nostres dades conductuals, el petroli de l’economia digital.
En una xerrada posterior, Weiser explicava com havia de ser l’ordinador del futur: 1) l’ordinador t’ajuda a fer alguna cosa, 2) el millor ordinador és un servent silenciós i invisible, 3) et permet fer coses per intuïció; amplia el teu inconscient i 4) la tecnologia ha de crear calma.
De moment tot just som al primer punt. El futur encara para lluny.
