L’edició d’enguany del Sónar tanca amb 123.000 visitants, 8.000 més que l’any passat, fet que suposa el rècord d’assistència en les 24 edicions del festival. Separant aquesta xifra per decibels tenim que 62.000 han assistit al Sónar de nit i 61.000 al Sónar de dia que és on s’ha registrat l’increment més fort.
Aquestes xifres inclouen també l’èxit del Sónar+D, el congrés —sí, congrés— de creativitat, tecnologia i empresa —sí, empresa— que se celebra en paral·lel al Sónar a Fira de Montjuïc. L’edició actual del +D ha superat també les expectatives amb 5.000 professionals inscrits de 57 països i amb una ocupació d’entre el 80% i el 100% en les 30 conferències programades. Els tallers i les sessions de networking han doblat les xifres de l’any passat superant els 1.000 participants.
El Sónar+D és un congrés estrany: ignora de manera volguda les fictícies línies que separen la tecnologia de l’art, les ciències de les humanitats, el present del futur. La seva activitat discorre per un continu de disciplines que en paraules del seu comissari José Luís de Vicente fan que el Sónar+D sigui un congrés antidisciplinar. Allà s’hi troben músics, tecnòlegs, universitats, centres de recerca, inversors, poetes, enginyers, filòsofs, activistes, productors, medialabs, científics i públic en general en un mercat on les comunitats creatives locals es troben amb les que durant els quatre dies del congrés traslladen els seus laboratoris a Barcelona.
I com en qualsevol poble, el mercat —Market Lab— és el centre neuràlgic del Sónar+D, i els mercats són converses; conversant amb el venedor sabem si demà tindrà la fruita més madura i amb els compradors quina parada té els ous més frescos. Imagineu-vos una conversa entre els actors citats anteriorment, una conversa antidisciplinar en la que hi podem participar amb diferents sentits, utilitzant diferents tecnologies i en alguns casos subvertint l’espai i el temps.
El Sónar+D és una conversa antidisciplinar en la que hi podem participar amb diferents sentits fins i tot amb els que encara no tenim.
A la parada del Barcelona Supercomputing Center, la conversa anava de la visualització del soroll urbà a Barcelona en un mapa a partir de models matemàtics que correlacionaven sensors de so i dades obertes de trànsit i d’activitat comercial de la ciutat. A la parada de la School for Poetic Computation de Nova York vam veure com crear els rudiments d’un ordinador a partir d’una capsa de cartró amb quatre fils, un parell d’interruptors i un parell de leds: manualitats computacionals. I amb l’Scott Cohen la conversa anava de perquè hem d’esperar milions d’anys a desenvolupar un sisè sentit d’orientació si podem detectar el nord magnètic de la Terra amb el Nordsense, un implant de titani al pit que vibra cada cop que ens encarem al nord.
Podem veure el soroll de Barcelona, construir un ordinador amb les mans i per només 99 dòlars d’entrada i 12 terminis de 34,95 convertir-nos en un ciborg amb Nordsense. Creativitat, tecnologia i empresa antidisciplinars.
