Pujo al tren per anar cap a casa. A la bossa hi porto el portàtil i el llibre “Turing, Pioner of the Information Age” del professor de filosofia Jack Copeland expert en la figura d’Alan Turing, el matemàtic anglès que va desxifrar el codi secret de les comunicacions alemanyes a la Segona Guerra Mundial. És conegut per això i pel test de Turing —una màquina supera el test si en una conversa amb un humà aquest no és capaç de saber que l’interlocutor és una màquina—. També és conegut per la màquina universal que va descriure l’any 1936 i que porta el seu nom.

Una màquina de Turing és una màquina abstracta que té un capçal que pot moure’s a una posició determinada d’una cinta infinita, llegir el que hi ha escrit o escriure-hi un valor. Qualsevol problema que pot resoldre un ordinador actual el pot resoldre també una simple màquina de Turing. Us en podeu fer una a casa amb un troç de paper i un llapis i provar-ho.

Assegut al tren i amb el llibre a la mà trec un moment la meva màquina de Turing de la butxaca per veure què ha passat al món abans de posar-me a llegir. Twitter no va. Tanco l’aplicació, desconecto el 4G… res, és mort. Ho provo més tard. Res. Davant meu un noi dels de gorra girada refresca compulsivament el seu Twitter. Res, és d’ells. Em poso a llegir però amb el mòbil a la mà per si un cas.

Arribo a casa amb la idea de recuperar el darrer Polònia —els comentaris a Twitter durant el directe el deixaven pels núvols—. Poso TV3 a la carta a la Play i altre cop res. Música? Spotify tampoc no va. Tot el que em sap dir la Play és que revisi les DNS. Reviso cables, apago i encenc, router, Play, un cop, dos cops… res. Tinc ganes de queixar-me però no tinc Twitter. Derrotat, em queixo a Facebook que sí que funciona, fet que afegeix a la derrota. Allà me n’assabento que hi ha hagut un atac de DDoS al proveïdor de DNS nordamericà que dóna servei a Amazon, Airbnb, Spotify, Twitter, New York Times, Paypal i Playstation entre altres. L’apocalipsi es deu assemblar molt a això.

Accepto la derrota digital i continuo llegint el llibre on l’havia deixat. Enganxa. El professor Copeland explica que si fem clic, doble clic o toquem pantalles és en gran part a Turing, i que no hi ha cap aspecte de la societat de la informació on ell no hi hagi tingut un impacte. Fascinant.

Seixanta pàgines més tard torna Twitter. Finalment tinc informació en directe del què ha passat i de l’estat dels serveis afectats. Tanco el llibre. El neguit es torna felicitat quan llegeixo els tuits sobre l’atac dels que com jo també s’han tret el neguit de sobre. Em fa molta gràcia l’explicació que la inspectora de policia experta en ciberseguretat Silvia Barrera (@sbarrera0) fa del ciberatac: “Para los no técnicos. Un ataque DDoS en la Red es lo mismo que le sucede al Corte Inglés en la apertura de puertas el primer día de rebajas”.

Somric, en faig retuit i penso en un tuit enginyós sobre el tema… alguna cosa com “a veure si haurem de tornar al paper i llapis de la màquina de Turing” o que “l’apocalipsi serà digital o no serà”, seguit, això sí, de #SaMataoTwitter.