El fitxatge estrella de la temporada no és brasiler, ni l’ha fet cap xeic àrab i ni tan sols destaca per jugar a futbol. És escocès, l’ha fitxat Apple i destaca per ser una de les autoritats mundials en intel·ligència artificial. El fitxatge és sonat perquè fins ara el John Giannandrea era el cap d’IA de Google, responsable entre altres d’incorporar la IA al cercador Google, al GMail i al seu assistent de veu.
A partir d’ara el Sr. Giannandrea portarà l’aprenentatge màquina i estratègia en IA de l’empresa de la poma. Les potències econòmiques mundials i les tecnològiques de Silicon Valley són al cap de la cursa per la IA forta —aquella capaç de simular un comportament intel·ligent en qualsevol camp del coneixement humà, i eventualment ser conscient de sí mateixa—. Google, Facebook, Amazon, IBM, Apple, Microsoft i Uber pugnen pels millors professionals del sector; els experts en IA són els més buscats ara mateix, amb sous que poden arribar a superar les sis xifres. Uber va buidar literalment un departament de la universitat de Carnegie Mellon amb el fitxatge de 40 enginyers a qui va doblar el sou.
El de Giannandrea no és el primer dels grans fitxatges que Apple ha fet en IA, un camp on té un lleuger desavantage respecte a les altres grans tecnològiques. A la base de la IA hi ha les dades massives que les tecnològiques recullen —de nosaltres, dels sensors, de Wikipedia, de bases de dades, etc.— i que serveixen als algorismes d’IA per aprendre com és el món. I aquí, Apple, topa amb les seves pròpies restriccions pel que fa a la utilització de dades privades. Contrasta amb la lleugeresa amb la que empreses com Facebook tracten dades personals explotant-les per fer experiments psicològics o cedint-les a tercers, o com governs com el de Xina recullen tot tipus de dades sensibles.
Enginyeria en IA i filosofia, les carreres amb més futur a Silicon Valley.
Des de Steve Jobs que l’empresa més valuosa del món s’ha decantat sempre per la privacitat quan aquesta ha entrat en conflicte amb la personalització. En la presentació del nou fitxatge, Apple ha manifestat que estan desenvolupant la tecnologia que permetria que els algorismes aprenguessin de les nostres dades sense posar en risc la nostra privacitat.
Però, qui defineix el risc? Com determinem si hi ha conflicte? Si arribem a desenvolupar una IA forta, pot fer-ho un algorisme? Pot un algorisme plantejar-nos noves preguntes? Les pot també respondre? Són aquestes les preguntes correctes?
Un altre dels perfils més buscats a Silicon Valley és el de filòsof. Filòsof pràctic, filòsof d’empresa o filòsof resident, professionals que enlloc de trobar respostes busquen preguntes, professionals que, com deia Richard Feynman, prefereixen preguntes que no es puguin respondre a respostes que no es puguin qüestionar. Veig clar el proper fitxatge d’Apple.
