En ciències polítiques la finestra d’Overton és el concepte que designa el conjunt d’idees que l’opinió pública està disposada a acceptar. Tot el que hi ha dins la finestra és normal i acceptable socialment, tot el que en queda fora és radical, ridícul o impossible. La teoria diu que si volem moure la finestra o fer-la més gran hem d’aplicar la tècnica de “la porta al nas”: començar per la idea més radical possible per a que les idees menys radicals es percebin com a més acceptables per comparació.
La història recent de les nostres idees cap dins d’una finestra d’Overton de la mida d’un espiell. Situada a la dreta de la dreta d’allò acceptable i controlada pels poders econòmic, polític i militar ha estat només a còpia de revolucions —individuals, socials, racionals i tecnològiques— que l’hem pogut eixamplar fins a convertir-la en una finestra d’una mida que s’aproxima a la de les democràcies liberals.
La RBU podria solucionar la uberització i els populismes. Hauria de ser al centre de la campanya.
Estem en campanya i tot el que els polítics diuen aquests dies ho és; ells ho saben i nosaltres també. Apliquen l’estratègia de la “porta al nas” prometent-nos l’impossible per a que ens conformem amb allò possible, que sovint és ridícul. No m’he llegit tots els programes electorals (això ja ho fa el Jordi Basté) però sí que he seguit alguns dels debats del darrer mes i m’he entretingut a dibuixar finestres amb les seves corresponents “portes al nas” a dreta i esquerra. Alguns dels temes que hi ha dins la finestra actual giren al voltant del model d’estat, de la relació Catalunya-Espanya, del dret a decidir, del model d’UE, del rol de la monarquia i del sistema judicial espanyol, temes que només fa una dècada eren fora de la finestra.
Hi ha un tema, en canvi, absent al debat públic que té a veure amb la tecnologia i amb la raó, un tema que ocupa economistes de tot l’espectre ideològic i que en d’altres democràcies del nostre entorn és ja dins la finestra. Parlo de la Renda Bàsica Universal. Robots i algorismes es queden les feines repetitives —siguin manuals o cognitives— i resten poder adquisitiu a classes mitjanes i baixes. La seva evolució exponencial fa que les empreses siguin cada cop més productives, però aquesta productivitat no es reflecteix en els salaris, que porten dècades desacoblats de la productivitat. En altres moments històrics les revolucions individuals, socials i racionals han posat dins la finestra d’Overton temes que semblaven radicals, ridículs o impossibles. Ara és la tecnologia i el precariat —les antigues classes treballadores uberitzades— qui ens l’hi posen. Una renda bàsica per a tothom garantiria una vida digna a les persones i les blindaria contra els cants de sirena de populismes i feixismes, protegint les democràcies liberals de les tècniques de “porta al nas” que només busquen trencar-lo.
