La digitització és la conversió d’informació analògica a digital, la representació de senyals en una sèrie de números. La digitalització en canvi, és la utilització de tecnologies digitals en processos analògics existents. El correu electrònic és la digitalització del correu postal i l’app del banc és la digitalització de la finestreta.

La transformació digital és una altra cosa; té més a veure amb el canvi de maneres de fer i de ser, que no pas amb zeros i uns. La transformació —ara digital però en el seu moment elèctrica o del vapor— és repensar models de negoci, econòmics, socials i de valors amb la tecnologia disponible. Digitalització és preguntar-se: “Què podem millorar amb l’ajut de les tecnologies digitals?”; transformació digital és: “Què podem crear amb les tecnologies digitals?”.

No és trivial. L’evolució exponencial de la tecnologia ens obliga a pensar com serem demà… amb la tecnologia de demà. Amb la IA, el Blockchain, el Big Data, la computació quàntica, la fabricació additiva o el 5G som on érem a principis dels 90 amb la web, que ens havia de portar el diari a casa i ha acabat canviant la societat. Tendim a sobrevalorar l’impacte de la tecnologia a curt termini i a infravalorar-lo a llarg.

Empreses, organitzacions i administracions s’han digititzat, digitalitzat i algunes s’han transformat amb èxit. En canvi les estructures de governança i els estats són refractaris als processos de transformació digital. Que Facebook tingui més ‘habitants’ que Xina i que la potent aplicació WeChat sigui el DNI xinès de facto ens hauria de fer reflexionar sobre el decalatge que hi ha entre els estats i les societats a les que serveixen.

L’únic cas que conec de transformació digital d’un estat és el d’Estònia. Els seus ciutadans gaudeixen de ciutadania digital al núvol on poden registrar propietats, votar electrònicament o gestionar seu historial mèdic. Tot això sense cap DNI, amb tecnologia digital desenvolupada i patentada a Estònia. Estònia és també el país amb més startups per càpita del món i és l’únic país que garanteix una ciutadania digital a qualsevol persona jurídica estrangera només omplint un formulari web; ser ciutadà digital estonià dóna accés als mateixos serveis empresarials, financers i jurídics que gaudeix un nacional.

Ens toca encarar en la transformació digital dels estatsd i no ho fem Google, Facebook, Amazon i WeChat ho faran per nosaltres. La pregunta que ens hem de fer és: “Com volem que sigui un estat del XXI?”. Pensem-hi demà quan sortim a celebrar la Diada.