Unes protestes en una regió d’una ex-república soviètica fan tremolar els dipòsits en Bitcoin de tot el món. Mentre a Kazakhstan la gent es manifesta pels carrers pel preu de la benzina, Silicon Valley ho fa a Twitter pel del Bitcoin. La criptomoneda cau fins als 43.000 US$. Podria ser l’argument d’una novel·la de Tom Clancy però és el del 2022.
La caiguda va coincidir amb l’augment de la violència de les protestes i les reaccions del regim per fer-hi front, entre elles, el tall d’internet. Sabem per experiències anteriors que no només provoca l’aturada de tota la vida econòmica i social del territori en qüestió sinó que provoca una onada expansiva que arriba a tot el món. En el cas de Kazakhstan, més.
Resulta que el país asiàtic —tan gran com Europa Occidental— produeix el 2% del petroli mundial, té grans reserves d’urani que augmenten el seu valor amb la revalorització de l’energia nuclear per fer front a l’emergència climàtica i és el principal centre de mineria de Bitcoin del món després dels EUA. Les grans empreses de mineria de Bitcoin de la veïna Xina s’hi van establir quan les autoritats xineses van prohibir l’activitat al seu territori el 2021. Un clima favorable als negocis per part de les autoritats i una energia barata —la mineria comporta processos de càlcul molt complexes que consumeixen molta energia— hi van fer la resta.
Mentre Kazakhstan es manifesta pels carrers pel preu de la benzina, Silicon Valley ho fa a Twitter pel del Bitcoin.
Amb dades oficials, l’activitat de mineria de Bitcoin va consumir 1’any passat el 8% de la capacitat de generació del país, vora 1.800 GW de potència provinents principalment de plantes de carbó molt poc eficients. Les xifres són encara més preocupants si tenim en compte que les emissions derivades de la crema de carbó són a Xina de 1.000 g de CO2 per KW/h i que les de Kazakhstan en són de 1.500 g.
L’inmigració de capacitat de computació va fer que el país Kazakh arribés a contribuir en un 18% a la capacitat mundial de càlcul de la xarxa de Bitcoin. Però tota aquesta capacitat es va esvair quan el president Kassym-Jomart Tokaiev va trucar dimecres passat a la principal telefònica del país ordenant-los d’apagar l’interruptor d’internet.
Experts i empresaris del sector afirmen que Kazakhstan només era un pas intermedi en la migració de la capacitat de còmput, que l’objectiu és fer les Amèriques, on les condicions socials i polítiques són més estables i l’energia que s’utilitza per la mineria és principalment verda. Si això fos així, la xarxa de Bitcoin es revelaria no només com a resilient sinó com a “antifràgil” en el sentit de Nassim Taleb; sistemes que milloren amb el desordre.
I per acabar un aprenentatge que pot semblar paradoxal: com més fàcil sigui per a un govern autoritari tancar la xarxa més oberta, descentralitzada i segura del món, més necessari és continuar treballant perquè sigui de veritat oberta, descentralitzada i segura.
