La promesa és que al futur món virtual del metavers no hi haurà lleis físiques ni econòmiques. Un món, doncs, amb igualtat real d’oportunitats on entreteniment, educació i feina seran una sola cosa. Ecos de la llibertat de Stuart Mill portats per vents de l’illa d’Utopia de More que reboten a les parets de la caverna de Plató. Més o menys.

Al món ideal —al de les idees— és així. Al món virtual real, no tant (que Facebook en sigui un dels grans proponents ja ens n’hauria de donar alguna pista). En aquest sentit no és massa diferent de la Web 2.0 actual: al món de les idees, es basa en la participació i és de tots, al món real virtual real es basa en l’atenció i és propietat de quatre gegants. Si mai heu visitat Instagram, Snapchat, TikTok, Twitch o YouTube ja sabeu de què us parlo. De fet si us heu comprat una samarreta de marca per la qual heu pagat deu vegades més que una sense marca ja sabeu de què us parlo. I el metavers, què? El metavers és un espai eminentment visual. La presència i la corporeïtat que ens promet entra pels sentits, especialment per la vista, que és per on rebem la major part d’informació. En això no és tan diferent de la Vida 1.0. I les marques, especialment les de gran luxe, ho saben.

Les marques de gran luxe entren al metavers d’avui per arribar als clients de demà.

Roblox és una plataforma en línia on els usuaris poden crear-hi el seus jocs. Compta amb 190 milions d’usuaris mensuals, el 67% menors de 16 anys. Doncs bé, Gucci hi ha creat un jardí i Ralph Lauren una botiga de material d’esquí. Marques com Louis Vuitton i Balenciaga han creat vestits exclusius pels jugadors de Fortnite, l’omnipresent joc multijugador en línia on hi juguen 272 milions de jugadors cada mes, el 63% de 18 a 24 anys. Balenciaga i Gucci han creat les seves pròpies divisions de metavers que han llençat jocs multijugador. Givenchy ha creat una sèrie de 15 peces d’art digital col·leccionables (NFT) basats en la tecnologia de cadena de blocs i Dolce & Gabbana’s va subhastar les seves per valor 6 million de dòlars. Potser al metavers no estarem subjectes a les lleis físiques però sí a les de la moda.

Si ens hi fixem bé en aquesta sopa de marques i tecnologies hi trobarem una curiosa barreja de passat i futur. Marques centenàries —Louis Vuitton és de 1859— de comptes de resultats sòlids, amb plataformes que tenen pocs anys i tecnologies que tothom diu que tenen molt de futur. Una mica com el menjador de casa on s’hi troben dues generacions: la dels pares —amb un passat— i la dels fills —amb un futur; els primers paguen per la subscripció de Netflix i Spotify i els segons per vestits i d’altres béns digitals a Fortnite, Roblox i Clash Royale; els primers van veure néixer la web, els segons en seran la propera iteració.
Tenim el futur al menjador de casa.