La Joana Bertran preguntava a Twitter si hi havia algun videojoc ambientat a Barcelona. Vaig estar temptat de respondre-li amb l’únic que coneixia: el “Project Gotham Racing 2”, un joc de ral·li on pots passar per sota el Pont del Bisbe a 150 i entrar derrapant a la Plaça Sant Jaume. Vaig seguir les respostes al tuit i vaig quedar molt sorprès de la projecció, també digital, que té Barcelona.

El Fatal Fury 2 té un escenari amb toros i la Sagrada Família; podem matar zombies en una adaptació del videjoc Left4Dead 2 anomenada Warcelona (There is no time for siesta); el joc de skating Tony Hawk’s Underground 2 té un nivell ambientat a la ciutat; el Fifa Street desbloqueja al darrer nivell un camp de futbol al mig de Plaça Catalunya. I finalment Wheelman, una mena de GTA, amb Vin Diesel destrossant la ciutat amb el seu cotxe (l’Ajuntament de Barcelona en va intentar prohibir el seu llençament el 2009). La llista era més llarga.

De tots, però, em quedaria amb el Rawal Rumble, un videojoc paròdia retro dels arcade dels 80 amb una estètica de pixel-art ambientada a la Neo-Barcelona ciberpunk post-apocalíptica. Desenvolupat per l’estudi independent Anarkade està encara en desenvolupament.

La cultura també s’escriu en píxels i es juga a les consoles

Segons l’estudi d’ACCIÓ “Els videojocs a Catalunya”, amb dades del 2019, a Catalunya hi ha 145 empreses en el sector dels videojocs, un 28% del total d’Espanya. La facturació combinada el 2018 va ser de 430 milions d’euros, una xifra que representa el 53% del total del sector. A Catalunya aquesta indústria dona feina a més de 3.200 persones. Un altre estudi, el “Libro blanco del desarrollo español de videojuegos 2020”, impulsat per la DEV (Asociación española de empresas productoras y desarrolladoras de videojuegos y software de entretenimiento) amb el suport de l’ICEX, apunta que les llengues prioritàries dels jocs desenvolupats a Espanya són en primer lloc l’anglès amb un 98% de les produccions, seguit del castellà amb el 94%. El 20% incorporen el català.

Superat el debat de si els videojocs són cultura —debat que es va obrir als anys 80 i que els 90 van tancar— podem afirmar amb rotunditat que la cultura també s’escriu en píxels i es juga a les consoles. Si ens ho creiem, té sentit parlar de videojocs de cultura catalana. És cultura canalana el Vin Diesel destrossant Barcelona? El Rawal Rumble, que està fet a Barcelona? Els del 20% que incorporen el català? Segurament aquest debat té tan poc sentit en l’àmbit dels videojocs com en la literatura, però si existís seria molt bon senyal per la cultura digital en particular i per la cultura en general. Esperem que la flamant primera Directora General d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López, sàpigui com passar-se aquesta pantalla, les de després i la del monstre final.