Cada cop més els actors polítics utilitzen els mitjans socials com a font d’informació i com a eina d’influència en l’opinió pública. Trump ho va definir a la perfecció quan va dir de Twitter que era com tenir el teu propi diari però sense les pèrdues. I vistos els resultats pot parlar amb coneixement de causa; el paper que en altres eleccions havien jugat els diaris a l’hora d’influir en els votants, el van assumir els mitjans socials en aquestes darreres, Twitter i Facebook principalment.
Actors polítics i votants utilitzen els mitjans socials de la mateixa manera: informar-se i expressar-se. Per a una tercera part de la humanitat els mitjans socials no són uns quants llocs web a la xarxa sinó uns quants moments en el seu dia. Moments de notícies, vídeos de gatets, mems, articles de computació quàntica, propaganda o directament desinformació que influeixen en les seves decisions.
I com que som el que compartim a les xarxes socials els actors polítics es fixen en allò que hi aboquem. Són coaneguts per reiterats els darrers fracassos de les projeccions electorals basades en els mètodes de pregunta directa. A les darreres presidencials americanes les enquestes donaven guanyadora Hillary, a les legislatives espanyoles Podemos feia el sorpasso i el Brexit perdia al Regne Unit.
I des de les darreres presidencials als EUA sabem que existeixen uns algorismes que recullen el que aboquem als mitjans socials i les cerques que fem a Google, hi apliquen mètodes d’intel·ligència artificial per treure’n trellat i n’encerten el resultat. El més famós és el MogIA que va predir la victòria de Trump després d’haver predit la seva victòria a les primàries i la de les tres presidencials anteriors. La conclusió és que ens és més fàcil mentir en el moment de respondre una pregunta puntual que durant un any de publicació continuada a la xarxa. Som com som i no com diem que som.
Aquests mateixos mecanismes han funcionat també en aquestes darreres eleccions presidencials franceses junt amb les enquestes a mida, els trending topics inflats pels partits, les xarxes de bots de difusió de rumors (russes també) i la difusió d’informació més fàcil de compartir que de verificar. Tot el pack. Però hi ha hagut una novetat: la guerra d’algorismes d’intel·ligència artificial.
La guerra de prediccions basades en algorismes d’IA en les presidencials franceses demostra que els algorismes també tenen ideologia.
En les dues rondes de les presidencials franceses incomptables algorismes han analitzat les dades massives dels mitjans socials, donant la victòria a un o altre candidat segons la seva tendència política, la de l’algorisme s’entén. La intel·ligència artificial de dretes donava la victòria contra tot pronòstic a Le Pen mentre que els algorismes rivals certificaven la tendència de les enquestes i donaven la victòria a Macron.
L’enèsima demostració de que els algorismes no són neutrals, que també tenen ideologia, i que amb la difusió als mitjans socials de les seves prediccions i amb la seva influència en els moments de molts votants, en certa manera la intel·ligència artificial també han votat.
