L’actor Jim Carrey feia la setmana passada un tuit on deia que tancava el seu perfil de Facebook. Seria un altre famós que abandona Facebook si no fos perquè ell té accions de l’empresa. En el tuit denunciava els beneficis que la xarxa social havia obtingut gràcies a l’ingerència de Rússia a les eleccions nord-americanes, que Facebook no fa prou per parar-ho, i animava als inversors a fer el mateix i a unir-se a la campanya #unfriendfacebook. Per si no quedava prou clar, acompanyava el tuit amb un dibuix fet per ell mateix on es veu un somrient Mark Zuckerberg amb un polze avall i “fakebook” en lletres grans. No cal dir que el tuit es convertia en viral a l’instant; a l’hora d’escriure aquesta columna el tuit té més de 17.000 retuits i més de 52.000 agradaments.

En un comunicat posterior a la CNBC, l’actor nacionalitzat nord-americà —canadenc de naixement— explicava la seva decisió: “L’accès lliure ha de ser gestionat amb més responsabilitat. El que necessitem ara és que els inversors activistes enviïn el missatge de que una supervisió responsable és important”.

El tuit de Jim Carrey m’ha portat irremissiblement a les declaracions del que fóra vicepresident de creixement d’usuaris de Facebook Chamath Palihapitiya. En una conferència a l’escola de negocis d’Stanford explicava com les xarxes socials hackegen la nostra psicologia amb la creació de circuits tancats de curta durada guiats per dosis de dopamina —el botó de m’agrada—, i com així destrueixen els mecanismes bàsics de funcionament de la societat; afectant el discurs civil, dificultant la cooperació, fomentant la desinformació i la augmentant la desconfiança. “No puc controlar Facebook”, concloïa, “però puc controlar la meva decisió de no utilitzar aquella merda. I puc controlar les dels meus fills que tenen prohibit utilitzar-la.”

Palihapitiya feia aquestes declaracions al novembre només un dia després que el bilionari president fundador de Facebook Sean Parker expliqués com l’empresa explota les vulnerabilitats de la psicologia humana i es declarés objector de consciència dels mitjans socials. La fortuna que va fer a Facebook li ha servit a Parker per fundar el Parker Institute for Cancer Immunotherapy, una acceleradora per la lluita contra el càncer. Palihapitiya per la seva banda amb els guanys de Facebok va fundar el 2011 Social Capital, un fons d’inversió amb el focus en les tecnologies de la salut i l’educació.

El comunicat de Carrey concloïa amb un “el que el món necessita és un capitalisme amb consciència”, un concepte que junt amb els algorismes i la intel·ligència artificial va ser un dels temes estrella en la darrera trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos. Doncs això.