Fa uns dies l’actor Roger Coma penjava al seu perfil de Twitter una foto amb un text escrit a mà que deia: “primer provo els tuits en paper”. 27 ‘retuits’ i 88 ‘m’agrada’ després em continua fascinant. Desconec la intenció que tenia en Roger quan el va escriure però aquest tuit és una mena de mirall digital del nostre ésser analògic. M’explico.

Twitter és un mitjà de comunicació que ha canviat la nostra veueta interior per un megàfon, on el que compta és la consigna i la immediatesa. El fet d’agafar un paper i un bolígraf, escriure un missatge curt, fotografiar-lo i publicar-lo en un dispendi de premeditació i reflexió, és a Twitter un acte revolucionari, un manifest, que podem fer extensiu a tots els mitjans digitals.

Seguim a Twitter.

L’aerolínia Royal Jordanian reaccionava a la prohibició de l’administració Trump de portar tauletes i ordinadors a cabina en els vols als EUA procedents de Jordània entre altres països. Ho feia en un tuit on recomanava fins a dotze coses per fer durant el vol: llegir un llibre, saludar la persona que tens al costat, parlar-hi com a l’era pre-internet, lluitar pel teu espai de reposabraços, pensar en el sentit de la vida i apreciar el miracle de volar. El tuit reblava el clau amb un lapidari “pensa els motius perquè no pots portar una tauleta o un portàtil”.

Ambdós tuits tenen en comú una fina ironia i una crítica subtil a la nostra educació digital, que per una banda ens fan gràcia i per l’altra ens interpel·len perquè ens hi veiem reflectits; ambdós tuits ens posen davant del mirall digital, i no sempre ens agrada el que hi veiem.

Seguim viatjant.

L’estiu passat vaig volar per primer cop amb l’aerolínia de baix cost Norwegian. Me n’havien parlat molt bé i tenia curiositat pel servei de WiFi gratuït a bord. Impressiona. Impressiona veure com Google Maps et va etiquetant les ciutats, rius i poblets que veus per la finestra en una experiència de realitat augmentada mentre marca 800 quilòmetres per hora.

El mirall digital es comença a entelar, però, quan el del teu costat es posa a trucar per Whatsapp per explicar que és en un avió trucant per Whatsapp. En aquell moment te n’adones que la realitat augmentada de veritat és analògica i que és a fora. Poses el mòbil en mode avió —fotos sí—, et poses a badar per la finestra i “a apreciar el miracle de volar” tal i com recomanava Royal Jordanian en el seu tuit.

Un cop arribat a Oslo em vaig allotjar en un apartament que havia llogat per Aibnb en un barri d’estudiants prop de la universitat. Era un pis modern, no massa gran, amb terrassa i ben comunicat. Em va fer l’efecte que era la residència habitual de l’estudiant que me’l llogava i que quan tenia una oferta d’Airbnb tancava les seves coses en un armari i se n’anava a casa d’algú altre (una manera de fer que ja havia vist a Cuba molt abans d’Airbnb). Abans que la clau de l’apartament em va donar la clau del WiFi i em va fer notar que a l’apartament no hi arribaven canals de televisió convencionals, que només tenia un Apple TV connectat a una tele Samsung d’alta definició i que podia fer servir Netflix o qualsevol servei de vídeo per internet. Vaig introduir el meu usuari i la meva clau de Netflix i abans d’anar a dormir, a Oslo, vaig continuar mirant la sèrie que estava mirant a casa la nit abans.

Recordo que fa anys quan viatjava a un país estranger el primer que feia en arribar a l’habitació de l’hotel, abans d’obrir les maletes, era engegar la tele i veure quins canals hi havia i què hi feien (menció especial pel canal Bandamax a Mèxic o pels de música schlager a Alemanya). Ara no. Ara l’únic que em preocupa és la clau del WiFi per continuar veient el meu Netflix, per fer un Facetime amb els de casa o per no perdre’m cap tuit sobre el Procés™.

“La natura requereix la raó, i l’exercici si no el governa la raó està exposat a un munt de perills i errors”. Ho podia haver dit Yoda a l’Imperi Contraataca però ho va escriure Erasme de Rotterdam en el seu llibre “Eduqueu els infants ben aviat en les lletres”, on al 1529 ja parlava de saber distingir entre allò que és nou d’allò que és bo. Erasme descompon la felicitat humana en tres factors: la natura, la raó i l’exercici. La natura fa referència a l’aptitud per aprendre i la tendència innata al bé; la raó a la formació intel·lectual, les seves recomanacions i els seus preceptes; i l’exercici a la posada en pràctica de les qualitats que ens ha donat la natura i que la raó promou.

Gairebé 500 anys després els arguments d’Erasme segueixen més vigents que mai tot i que la seva reflexió en el mirall digital ens els mostri invertits. En la nostra educació digital hem començat per l’exercici —ens hem trobat en un món digital— i hem anat cap enrere buscant raons per entendre el nostre comportament —ningú ens n’ha donat el manual— fins que hem arribat a la nostra natura que hem redescobert analògica.

Som éssers analògics que quan ens mirem en el mirall digital no sempre ens agrada el que hi veiem. La revolució digital ens ha donat noves oportunitats de comunicació, d’aprenentatge, de feina i de lleure però no ens ha portat tota la felicitat que el futur ens prometia. Però la revolució digital no és la darrera revolució de la informació, ens queda encara la revolució quàntica, la que estendrà les nostres capacitats més enllà del que podem imaginar, la que canviarà el que som i el món en que vivim. L’esperança és que la reflexió de la revolució digital actual en el mirall de la revolució quàntica ens torni a mostrar els factors d’Erasme en el seu ordre correcte: natura, raó i exercici. I llavors serem feliços de veritat.