El mític episodi de Barri Sèsam de “a prop-lluny”, “petit-gran”, “baix-dalt” és una lliçó per la canalla però és alhora molt més que això. Provem de visualitzar la magistral lliçó del Coco.

Podríem imaginar un cub de costat 1 on l’amplada sigui l’eix “a prop-lluny”, el gruix el de “petit-gran” i l’alçada el de “baix-dalt”. Així, el (0, 0, 0) seria aquí, petit i a baix, i l’(1, 1, 1) seria lluny, gran i a dalt. En aquest cub hi caben totes les decisions humanes: de les més íntimes i quotidianes que només ens afecten a nosaltres, fins a les més grans i alienes a la nostra voluntat que afecten tota la humanitat: a quina hora posaré el despertador a si travesso o no el Rubicó; de si em canvio de mòbil o si canvio l’inici de curs escolar; de si viatjaré sol a Kiev o si ho faré amb cent cinquanta mil soldats.

Aquest darrer és un cas canònic de (1, 1, 1). Una gran decisió, presa de molt amunt i que depenent d’on acabi tombant pot provocar un conflicte global. Només el plantejament de l’escenari i l’estira i arronsa d’informació i desinformació ja ha provocat caigudes a tots els parquets del món. Allò que era lluny es torna proper i allò que era gran té impacte en les nostres decisions quotidianes: els (1, 1, 1) provoquen infinitat de (0, 0, 0).

La lliçó de “a prop-lluny”, “petit-gran”, “baix-dalt” agafa una nova dimensió en una societat hiperconnectada.

No tan lluny, no tan gran i més avall, a (0,5, 0,5, 0,5) posem-hi, hi trobem la crisi del Partit Popular a Espanya. El capteniment poc exemplar d’un líder regional amb ínfules, sumades amb el presumpte espionatge per part de la direcció en un estira i arronsa d’informació i desinformació ja han provocat baixes a les seves files. L’afer ja està provocant nombrosos (0, 0, 0).

Aquest dos exemples de llibre només posen de manifest l’impacte que les decisions dels de dalt —de lluny o d’a prop, petites o grans— tenen sobre els de baix. Però també podem trobar casos on petites decisions a baix tenen un impacte a dalt; casos de (0, 0, 0) que es tornen (1, 1, 1). Ho sap bé Mark Zuckerberg.

Aquest febrer, Facebook ha patit la caiguda més gran en un dia en perdre 250.000 milions de dòlars ja que per primera vegada en la seva història va perdre usuaris diaris actius. Però no només. La caiguda li ha vingut per l’alentiment en els ingressos publicitaris que Zuckerberg estima en 10.000 milions de dòlars menys aquest any. La culpa la té Apple i la seva política de privadesa. Els canvis que va fer a l’iOS per evitar que les aplicacions enregistrin el comportament dels usuaris ha deixat Facebook sense la matèria primera amb la que trafica: les dades. I si no tens bones dades els clients no paguen tant. Google ja ha anunciat que farà el mateix amb el seu Android.
Apple va posar un botó de “no em segueixis” al mòbil que en activar-lo milions d’usuaris hem provocant un daltabaix a un gegant de Silicon Valley; un (1, 0, 1) d’Apple seguit de milions de (0, 0, 0) individuals que acaben amb un (1, 1, 1) per a Facebook.
Gràcies per tant, Coco.