Per una estranya associació d’idees sempre em ve al cap Kant quan veig algú amb una samarreta dels Ramones. El logo, rèplica de l’escut de l’àguila del president nord-americà és per tot arreu: samarretes, gorres, cinturons, vambes, coixins i cortines entre molts d’altres complements, tots a un clic a Amazon. Arturo Vega, el seu dissenyador, rep cada setmana al voltant de deu peticions de llicència per a tot tipus de productes.
El grup de punk va començar a mitjan 1970 en bars de Nova York, va canviar la història de la música, va influir en nombrosos grups i fins i tot en la creació de nous estils musicals. Però la veritat és que fins al 1996 que es van separar, no van vendre massa discos i mai no van arribar a l’èxit comercial. Els Ramones, amb Joy Division i RUN DMC, són al podi dels grups que han venut més samarretes que discos.
I a Kant li passa una cosa similar. Una cosa és citar-lo i l’altra llegir-lo (i una de molt diferent entendre’l). Sempre he pensat que els que el citen tenen una samarreta dels Ramones i que mai no n’han comprat cap disc. O pitjor, en tenen un coixí, s’han descarregat tota la discografia en MP3 i no l’han escoltada mai.
A Kant el revoltava la idea que en 2.000 anys de pensament filosòfic ningú no hagués demostrat l’existència d’un món exterior a la nostra consciència i es va proposar fer-ho ell. Al seu llibre “Crítica de la raó pura” (el més citat, que no vol dir llegit) el filòsof alemany argumentava l’any 1781 que la nostra experiència del món depèn de dues coses: de la nostra “sensibilitat”, això és, la nostra capacitat d’interactuar de manera directa amb objectes en un temps i un lloc determinats; i de la nostra “comprensió”, de la nostra capacitat de tenir i d’utilitzar conceptes.
Kant, els Ramones i Twitter al Tribunal Suprem.
Un quart de segle més tard a la sala del Tribunal Suprem espanyol som on érem, intentant demostrar l’existència d’un món exterior que respongui a una consciència determinada a partir d’unes o altres sensibilitats. La posició relativa en l’espai i en el temps de l’observador a l’hora d’interactuar de manera directa amb objectes (contundents o recipients) aquell 1 d’octubre, porta a coneixements del món exterior irreconciliables.
El que també és un món exterior a la nostra consciència és Twitter, que té una ratio popularitat/coneixement similar a les de Kant i els Ramones: una cosa són les vegades que se cita a Twitter al Tribunal Suprem i una altra de molt diferent el coneixement que se’n té. “Lanzar un twitter”, “Publicar un tweet” o “Enviar un Twitter” denoten una incapacitat manifesta d’utilitzar correctament els conceptes, el que Kant en diria absència comprensió. No m’estranyaria que Ses Senyories portessin la samarreta dels Ramones sota la toga.
