La Laura Kramer tuitava al juny: “jo enviant el meu correu de dimissió perquè la Beyoncé em va dir de fer-ho”. La Laura feia referència al darrer èxit de Beyoncé “Break my soul” que de la seva publicació es va convertir en l’himne de “La gran dimissió”.

“La gran dimissió” és el terme que designa el fenòmen econòmic en què milions de treballadors als països occidentals, la Xina i la Índia estan renunciant voluntàriament a les seves feines. Les raons són múltiples, atribuïbles a causes com el cost de la vida, el desacoblament de productivitat i salaris, el descontentament amb la feina i la inseguretat física derivada de la Covid-19. Sembla que la pandèmia ha estat el despertador que molts treballadors necessitaven per deixar la feina.I va arribar la cançó-protesta de la Beyoncé.

El tema conté una crida a l’acció a deixar la feina amb versos com: “allibera la teva ira / la teva ment / la teva feina / el temps / allibera l’amor”, “m’he enamorat / he deixat la feina”, “ho dic a tothom / anem, anem”. “La gran dimissió“ deu ser la primera tendència econòmica de la història amb tema propi, un tema que omple pistes a l’ensems que buida oficines.

“Break my soul” es va publicar el 20 de juny i a banda de l’èxit mesurat en nombre de reproduccions a tot el món —marca de la casa— aquest cop i donat que estem parlant (cantant?) d’economia, en podem mesurar l’impacte amb uns altres paràmetres.

“La gran dimissió“ és la primera tendència econòmica de la història amb tema musical propi.

Només 24 hores més tard de la seva publicació, les cerques del terme “how to resign” es van incrementar en un 350%. La comparació de les cerques de “how to resign” i “Beyoncé” a Google Trends mostra un pic d’ambdós termes el 21 de juny, un dia després del llançament. A partir de la data els pics d’ambdues cerques són simultanis.

Independentment que les cerques siguin de gent que busca “el manual d’instruccions per presentar la dimissió” (?) a Google o que cerquin “how to resign” per què no en recordin el títol original, el volum és indicatiu de l’associació del tema amb el moviment. Una cerca ràpida a Twitter també mostra com en aquells dies diferents usuaris feien com la Laura Kramer i anunciaven al món que havien deixat la feina “perquè la Beyoncé els ho havia dit”.

És obvi que aquestes cerques són una interpolació a posteriori del fenòmen i que només demostren correlació; per molt que la seva cançó-protesta hagi estat l’empenta que alguns dels seus fans necessitaven, no és rellevant. El que realment ho és el fet que la diva més gran del pop mundial posi lletra a una tendència econòmica causada pel cost de la vida, el desacoblament de productivitat i salaris, el descontentament amb la feina, la inseguretat derivada de la Covid-19 o la combinació de tot.

El colofó el posa el tuit de @kitkatfantasy que acompanyava una foto d’una noia mirant un noi de amb el text: “jo mirant la Beyoncé quan li sento dir ‘allibera la teva feina’ pels altaveus de l’escenari, quan jo he hagut de fer 6 torns de nit per poder pagar les entrades”.