Si a més de seguir La Vanguardia a Facebook també sou seguidor del Sydney Morning Herald us haureu trobat que a la seva pàgina ja no hi ha notícies. De fet, totes les notícies dels mitjans australians han desaparegut de Facebook i, ni mitjans ni usuaris individuals, no poden compartir-hi cap notícia. La causa és l’expeditiva resposta de Mark Zuckerberg al projecte de llei que vol obligar les plataformes d’internet a compensar econòmicament als productors de notícies australians.
Tot i estar en la mateixa banda de la taula de negociació, Google ha estat menys bel·ligerant i ha arribat a un acord a tres anys vista per a compensar els productors de notícies, un acord similar al que ha signat amb un grup de mitjans francesos.
De fons hi ha l’etern debat de si les plataformes digitals han de pagar pels articles que s’hi comparteixen. El canvi de model en la distribució i consum de continguts ha fet que els ingressos publicitaris dels mitjans tradicionals hagin caigut en picat en els darrers vint anys i hagin passat efectivament al duopoli Facebook-Google. Segons dades del ministre d’economia australià, Google acapara el 53% de la inversió publicitària en línia i Facebook el 23%.
Els efectes de la decisió no s’han fet esperar. Facebook pateix una crisi de reputació sense precedents a Austràlia, els usuaris s’hi han començat a donar de baixa i les seves accions van caure un 1% a Wall Street arran de la notícia. A l’altra banda, el trànsit intern als webs de mitjans australians ha caigut un 13% i el global un 30% segons Chartbeat.
En una negociació amb un govern, Facebook ha serrat el puny i ha picat fort sobre la taula.
En tot l’afer hi ha un detall que pot semblar menor i que ha passat com un excés de zel de Facebook però que és molt revelador: Facebook va suprimir també els continguts del servei meteorològic, protecció civil, informació governamental sobre la pandèmia, oenagés i altres fonts que no són empreses de comunicació pròpiament. La xarxa social ho va esmenar al cap de 12 hores dient que era culpa de la vaguetat de la llei.
Això pot voler dir dues coses: o bé que els algorismes de Facebook no són tan intel·ligents com ens pensem, o bé que la xarxa ha ensenyat la poteta de fins on pot arribar per tal d’agafar una posició de força de cara a una propera negociació. En tots dos cassos fa por.
Dels 25,5 milions d’australians, 17 milions són usuaris de Facebook dels quals un 40% hi rep notícies. Sense notícies de fonts fiables a la xarxa social més gran del planeta molts d’ells es quedaran tan solament amb les reaccions de tercers a informacions que mai no veuran. I pitjor encara, molts blogs anònims, canals de desinformació i mitjans partisans, que òbviament Facebook no té etiquetats com a empreses de notícies, ompliran l’espai que els mitjans tradicionals hi deixin. Les xarxes socials detesten el buit; tant com la regulació.
