Amazon ja ha repartit la primera comanda amb un drone. Des que el senyor Richard B. va fer la comanda —un dispositiu Fire TV i una bossa de crispetes— i que aquesta va aterrar al seu jardí a Cambridge només van passar 13 minuts. De moment només el senyor B. i un altre client poden gaudir d’aquest servei en proves. Una altra demostració de que el futur ja ha arribat però que està poc repartit.
Potser algun dia veurem autopistes de drones i edificis amb droneports a les nostres ciutats però de moment el futur que tenim a Barcelona és diu Amazon Now que en menys d’una hora et porta la comanda a casa inclosos productes frescos i congelats. No són els 13 minuts del drone però comprar el sopar mentre vas cap a casa en metro i que t’arribi quan puges les escales és bastant del futur també.
Per a poder arribar en una hora en una zona com l’àrea metropolitana de Barcelona, el centre de distribució ha d’estar en una situació òptima per a la recepció i distribució de mercaderies. Amazon va llogar a principis d’any l’edifici de l’antiga editorial Gustavo Gili (premi FAD 1961) al número 89 del carrer Rosselló de Barcelona. L’edifici no només té 3.600 m2 d’espai de magatzem sinó que està situat a l’interior d’una illa, un lloc idoni per a càrrega i descàrrega. Una flota de vehicles elèctrics s’encarrega del repartiment.
Però tot això serviria de ben poc si no fos per la gestió intel·ligent que Amazon en fa. Al seu centre de distribució (fullfillment en llenguatge de l’empresa) els seus treballadors (associates) organitzen prestatgeries, comandes i paquets de la manera més intel·ligent possible, una organització que no surt de l’experiència de venda d’aquests associates sinó de l’experiència de compra dels 310 milions de clients actius a tot el món.
La relació entre persones, robots i algorismes d’IA en un magatzem d’Amazon és un model a escala del que ens espera en un futur a la resta.
El resultat d’això és l’emmagatzematge caòtic dels productes a les prestatgeries, on podem trobar una joguina, un pot de sabó i una llibreta l’un al costat de l’altre. La nostra experiència ens faria ordenar els productes per categories, com al supermercat. Però això és un model centrat en el venedor i no en el comprador. La intel·ligència artificial d’Amazon té un altre criteri. Com que en una mateixa comanda comprem coses molt dispars la millor manera de distribuir els productes en les prestatgeries és de manera aleatòria; els productes es posen on hi ha lloc lliure. Les característiques del producte són irrellevants, el codi de barres és el que compta.
Però el caos és només si ens ho mirem amb ulls humans. Pels algorismes d’intel·ligència artificial i pels robots d’Amazon aquesta és la disposició òptima tenint en compte la velocitat lenta i altres limitacions dels seus col·legues humans a l’hora de manipular-los. Des del punt de vista de l’associate, la intel·ligència artificial és una extensió de la seva, des del de la intel·ligència artificial és el treballador és la seva extensió física. Tinguem-ho en compte a l’hora de repartir el futur.
