Ha mort el professor i divulgador suec Hans Rosling, conegut per la seva lluita mitjançant la visualització de dades contra les idees preconcebudes. Al professor Rosling el vaig poder veure fa un parell d’anys a Davos en una magistral presentació que portava per nom “Desenvolupament sostenible: aclarint els fets”, una de les millors conferències que he vist mai (la teniu disponible a YouTube).

Sol damunt l’escenari de l’auditori principal, amb la pantalla LED més gran d’Europa al seu darrera i amb els líders més influents del món al seu davant, mostrava dades de desenvolupament global, d’una manera visual i entenedora, mentre les assenyalava amb un bastó amb la punta de paper de plata enganxada amb cel·lo. Un espectacle. D’altra banda, els assistents responien les preguntes que el professor els formulava mitjançant uns polsadors a l’ensems la gran pantalla en mostrava els resultats.

Un darrera l’altre els falsos mites i idees preconcebudes que l’audiència tenia sobre el desenvolupament global anaven caient mentre llurs prejudicis quedaven en evidència a cada resposta. En un moment determinat el professor va confessar que havia fet les mateixes preguntes a una colla de mones del zoo i que havien tingut un grau d’encert més gran que l’educada audiència del Fòrum Econòmic Mundial.

Amb la missió de lluitar contra prejudicis, idees preestablertes i falsos mites amb dades incontestables i comprensibles per a tothom, l’any 2005 va fundar amb la seva dona i el seu fill el Fact Tank (no Think Tank) Gapminder. En paraules del professor: “Els humans naixem amb un desig pel greix i el sucre. Però també naixem amb un desig pel dramatisme. Ens fixem amb les històries dramàtiques i ens avorrim si no passa res”.

La feina de periodistes, opinadors, polítics i grups de pressió és explicar històries extraordinàries a gent normal per portar-los a l’acció. Tenim el cervell programat per reaccionar a titulars del tipus “La gent està cansada”, “És nosaltres contra ells”, “Ja no hi cabem” o “Els de fora ens prenen la feina”, i reaccionem en conseqüència sense tenir-ne dades concretes.

Però la realitat és tossuda. Mai com ara havíem tingut tantes dades, de tanta qualitat i mai tanta gent hi havia tingut accés. Les dades, contràriament al discurs predominant, mostren que el món no està tan dividit com ens pensem, que el creixement exponencial de la població s’està frenant, que la mitjana de fills de les dones de Bangladesh és de 2,1 i que més gent que mai gaudeix de benestar. El món és molt lluny de ser perfecte i no sabem que passarà en el futur, però segur que prendre decisions basades en falses premisses no és el camí. Però no cal que us cregueu la meva opinió, aneu a [gapminder.org/tools]i ho podreu comprovar vosaltres mateixos.