Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Girona la cinquena edició de la Catosfera, la trobada anual de la internet catalana que és com dir tot. El terme Catosfera —que he de reconèixer que no m’ha agradat mai— el va encunyar l’escriptor i blogaire Toni Ibàñez l’any 2005 fent un calc del terme anglès blogosphere. Si la blogosfera era el terme que designava el conjunt de blogs de la Web 2.0, la Catosfera feia referència al conjunt dels blogs fets a Catalunya o en català. Dic que no m’agrada el terme perquè parcel·lar un continu informacional com internet amb límits geogràfic sempre m’ha semblat un contrasentit.

Però els anys han passat (a internet passen més ràpid) i les jornades han ampliat el focus més enllà del que seria la blogosfera catalana. Web 2.0, xarxes socials, comerç electrònic, ‘Internet com a estructura d’estat’ (2015), ‘La internet de les persones’ (2016) fins a l’edició d’enguany que ha tingut com a tema ‘Internet i els mitjans de comunicació’. La Catosfera s’ha celebrat aquest any enmig d’un panorama polític, social i comunicatiu d’allò més excitant pels que ens agrada estudiar l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en persones i societats. Per les diverses taules i ponències hi han desfilat comunicadors, periodistes, influenciadors, gestors de comunitat, dircoms, artistes, tecnòlegs i twitstars que han parlat d’infoxicació i periodisme; de la xarxa com a àgora política; de la visualització i la fisicalització de dades en una època d’excés d’informació i de projectes periodístics a l’entorn digital.

La inauguració de les jornades a càrrec del Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, el Sr. Puigneró, va versar sobre la importància d’una internet lliure i oberta per a tothom i va llegir la cartilla d’atacs —judicials, extrajudicials i anònims— que la llibertat d’informació estava sofrint a la infosfera catalana. A la seva intervenció li va seguir la taula sobre infoxicació i periodisme, i mentre a l’escenari es parlava d’infoguerra a la xarxa continuava la ciberguerra amb els atacs d’Anonymous contra webs espanyoles en el marc de l’operació #FreeCatalunya; queien els webs del Tribunal Constitucional, del PP i dels ministeris de Foment i d’Economia entre d’altres. Res nou.

En el torn de preguntes una àvia es va dirigir a la taula i va manifestar que no hauria pensat mai que hauria de viure amb por, que ja s’havia baixat l’aplicació FireChat (un Whatsapp que funcionava sense internet) i que havia preguntat als seus néts com es navegava de manera anònima amb el navegador Tor i vist que no li havien sabut explicar massa bé ella mateixa se l’havia descarregat. I això sí que és nou, els efectes de la Catosfear, amb fear, de por en anglès.