Cosmos és una de les obres més destacades de la literatura internacional de divulgació científica, publicada per primera vegada en català.
Una obra imprescindible d’un dels grans mestres de la divulgació, que ens endinsa en els grans enigmes que la humanitat ha tractat d’entendre i explicar des de temps inmemorial, i pels quals ha nascut alló que anomenem ciència.
Des de la infinitud de l’Univers, fins al món invisible dels àtoms, des del naixement de les estrelles fins a l’aparició de la vida, Carl Sagan aconsegueix transmetre els coneixements de la ciència actual d’una manera entenedora i apassionant.
Llibres relacionats
Articles relacionats
Xifres i lletres
En general els números ens costen, especialment quan mesuren fenòmens que escapen a la nostra comprensió. Comprenem bé tot allò que es deriva de la nostra experiència —els dies, la velocitat d’un cotxe la distància a la Lluna— però tot allò massa gran, massa petit, massa ràpid o massa lent, ens supera. Per a poder-ho gestionar . . .
La vida, el metavers i tot plegat
Quan dic en públic que “Internet és el futur” les respostes que rebo cauen en dues grans categories: 1) aquesta frase és molt dels 90 (boomer), i 2) un expert [en Internet] com tu fent afirmacions tan òbvies! (síndrome de l’impostor). Sobre la primera res a dir; sóc boomer i ho porto amb dignitat. La segona ja no és tan òbvia. Hi ha . . .
La cultura dels videojocs
La Joana Bertran preguntava a Twitter si hi havia algun videojoc ambientat a Barcelona. Vaig estar temptat de respondre-li amb l’únic que coneixia: el “Project Gotham Racing 2”, un joc de ral·li on pots passar per sota el Pont del Bisbe a 150 i entrar derrapant a la Plaça Sant Jaume. Vaig seguir les respostes al tuit i vaig quedar molt . . .
”Desarrollismo” tecnològic
“Però què són aquests pisos? Però que no us hi heu fixat? Però si són pisos que s’hi ha d’entrar en calçador, senyors. Però quines parets! En diuen parets mestres… aixòs… no home no, si cas seran mestres sense títol aquests”. La cita és de Joan Capri, del seu monòleg “La ciutat”. Se n’ha escrit molt sobre els monòlegs del Capri . . .
