Una cerca a Google per “Declaració de Barcelona” dóna més de 541.000 resultats. Hi ha la de les associacions de pacients; la favorable a les ciutats i pobles habitables, fèrtils i resilients; la que demana la plurinacionalitat de l’Estat (CiU, BNG, PNV el 1988); la contrària al TTIP; la de la Barcelona antitaurina; la de la inclusió social i la del programari lliure. I aquesta és només la primera pàgina de Google.

A aquesta cerca hi hem d’afegir des de la setmana passada la declaració de Barcelona que científics de tot el món van signar en el marc de les jornades “Inteligencia artificial: somnis, riscos i realitat”, organitzades per Biocat i la Obra Social La Caixa. En la declaració, els científics manifesten la importància de la intel·ligència artificial (IA) pel futur de l’economia mundial i demanen que la Unió Europea aposti pel seu desenvolupament —la Xina i els EUA ja ho estan fent— dotant centres de recerca i universitats de recursos adequats.

La declaració també s’adreça a la societat en general, dels beneficis que ja ens proporciona —Netflix, Spotify, Google o Facebook existeixen gràcies als algorismes d’IA que hi ha al darrera— però també dels seus riscos: els mateixos algorismes que ens fan feliços quan ens encerten la sèrie a Netflix o quan ens mostren la notícia a Facebook que més s’adapta a la nostra manera de pensar, estan en realitat tancant-nos en una sala de miralls digital on només hi veiem reflexions de nosaltres mateixos fins a l’infinit. Això explicaria, segons els mateixos científics, la polarització actual de l’opinió pública i la influència de les emocions i les creences per sobre de la raó i els fets a l’hora de la presa de decisions.

Coincideix també que aquests dies s’ha fet viral a la xarxa un extracte del llibre “El món i els seus dimonis: la ciència com una llum en la foscor” (1995) de Carl Sagan. L’extracte fa referència a les prediccions que va fer pel temps dels seus néts, un temps en què —deia Sagan— l’economia estarà basada en la informació; on impressionants eines tecnològiques estaran en mans de pocs; quan la gent haurà perdut el poder de qüestionar amb coneixement de causa als que estan en el poder; quan estigui en declivi el nostre esperit crític, incapaços de distingir el que ens agrada del que és cert, i llisquem sense adonar-nos-en un altre cop cap a la superstició i la foscor.

En el llibre, Sagan explica el mètode científic de manera planera i anima els lectors a ser escèptics utilitzant el pensament crític, fa un repàs històric als beneficis que la ciència i les tecnologies han aportat a la humanitat, també els desastres de la seva mala utilització i sobretot adverteix dels riscos de la presa de decisions basades en emocions, creences, veritats revelades i supersticions. En certa manera Sagan també va predir les conclusions de la darrera declaració de Barcelona respecte a la intel·ligència artificial.