“Som al futur llunyà, a l’any 2000, som robots. / El món és molt diferent d’ençà la rebel·lió dels robots de finals dels 90 (…) / Finalment els éssers robòtics dominem el món. / Els humans són morts”.
Així comença “Robots” del duet folk-humorístic neozelandès Flight of the Chonchords (1a i 2a temporada de la sèrie homònima disponible a HBO). El 2000 ens havia de portar el futur en forma vespinos voladors, vestits d’Albal i robots, i de moment tenim la Roomba: un de tres. Pel que fa a la rebel·lió de les màquines, el màxim que van fer va ser el temut efecte 2000 (Y2k en tècnic): com que els ordinadors només guardaven les dues darreres xifres de l’any, a la mitjanit del 31 tornaríem al 1900! Al final però, més que rebel·lió, va acabar en amenaça de sedició.
Ja han passat quasi vint anys i les màquines persisteixen. No són Terminators aixafant cranis, ni màquines executant un Matrix planetari… ni altres contes, la invasió és més subtil.
Si sou usuaris d’Uber o Lyft sabreu que el preu dels trajectes són variables en funció de l’oferta de conductors i la demanda de viatgers. Però si els conductors es coordinen es poden rebel·lar contra l’algorisme per influir en el preu. Això va passar al maig a l’aeroport Reagan de Washington. Fins a 50 conductors d’Uber i Lyft apagaven l’aplicació cinc minuts abans de l’arribada dels vols; quan els viatgers sol·licitaven serveis es produïa un pic de demanda i l’algorisme assignava preus de fins a 13 dòlars més per trajecte, moment en què els conductors encenien les seves aplicacions.
Els honkongesos es desconnecten per evitar el control de la policia i els conductors d’Uber per a fer pujar els preus.
A Hong Kong, la setmana passada es van formar llargues cues a les màquines expenedores del metro, un fet inusual que feia més de dos anys que no s’hi veia. Els hongkongesos disposen de la targeta Octopus que fan servir per pagar des del transport a restaurants i supermercats. Només els turistes compren bitllets físics que a banda tenen un cost unitari superior. La cua per comprar un bitllet de cartró era de manifestants que tornaven a casa després de protestar contra la controvertida proposta de llei d’extradició del govern xinès; la targeta és a la pràctica un GPS que conté tots els moviments del seu propietari. Davant la possibilitat que la policia decidís presentar càrrecs contra seu (va passar el 2014 amb la protesta dels Paràigües) els manifestants van decidir desconnectar-se de la xarxa.
La cançó “Robots” continua amb: “[Els robots] Al cap del temps vam créixer forts i vam desenvolupar poders cognitius / Ens van fer treballar massa temps, massa hores / El nostre programa va determinar que la resposta més eficient / Era desconnectar els sistemes de merda [dels humans] de la seva placa base.”
Mentre això no passi continuarem amb la nostra rebel·lió humana quotidiana.
