Des d’avui i fins dijous uns 110.000 professionals del sector de la tecnologia de tot el món assistiran al Mobile World Congress. Més de 2.400 empreses expositores ocuparan els 120.000 metres quadrats de superfície del recinte de Gran Via 2 de Fira de Barcelona i fins a 64.000 usuaris simultanis accediran a una de les xarxes WiFi més grans del món.

Aquest any el congrés va de “Connectivitat Intel·ligent” i gira al voltant de vuit eixos: la connectivitat, la Intel·ligència Artificial, la Indústria 4.0, els continguts immersius, la innovació disruptiva, el benestar digital, la confiança digital i el futur. Dels cinc primers —5G, IA, 4.0, tecnologies exponencials i Realitat Virtual— fa anys que al MWC se’n parla i són els temes més llaminers per a diaris i informatius. Em quedo amb els del benestar digital, la confiança digital i el del futur (tot i que en aquest tema me’n refio més d’autors de ciència ficció i artistes que d’analistes, enginyers i gurús).

El benestar digital és un concepte relativament nou que estudia la relació de les persones amb la tecnologia. Ens facilita la vida o ens la complica? Un enginyer de Google m’explicava el dilema ètic de les notificacions al mòbil. Una notificació enviada a l’hora de sopar interromprà les converses de milions de famílies. Quin dret i quina responsabilitat té l’empresa que ho fa?

Això ens porta inevitablement a l’altre gran tema: la confiança digital, l’inestable punt d’equilibri entre consumidors, empreses i reguladors. Massa regulacions i s’estanca la innovació, massa poques i els consumidors perden el control de la seva identitat digital. Només un 10% dels usuaris creu que en té control total (font MWC). Els dos conceptes van lligats: com més confiança digital, més benestar digital i a l’inrevés.

I pel que fa al futur? El cantant dels Black Eyed Peas i empresari will.i.am deia fa un mes a Davos que la identitat digital i les dades personals són aspectes vitals per a la nostra vida futura i que s’han de considerar com un dret humà. Les nostres dades conformen la nostra identitat en el que en podríem anomenar idaditat.

Els 110.000 professionals que vindran de tot el món no només deixaran els seus euros a la ciutat sinó que hi generaran una quantitat de dades molt valuosa: bitllets d’avió, reserva d’hotel, registre al congrés, entrada amb reconeixement facial, cites a l’agenda de l’aplicació del MWC, connexions als 1.600 punts d’accés al WiFi, a les torres de telefonia, missatges a xarxes socials i infinitat d’interaccions digitals més. Malauradament el benefici que generen aquestes dades no el podem sumar als 500 milions d’euros que el congrés deixa a Barcelona.