Podem ha publicat una gràfica a Twitter on compara la gestió de 15 mesos de crisi sanitària del seu govern amb la gestió de 11 anys i 10 mesos de crisi financera del Partit Popular. La gràfica mostra amb dades oficials com les afiliacions a la seguretat social arriben a un nivell similar, els uns en 15 mesos i els altres en 11 anys. Al marge de valoracions polítiques potser el que resulta més poc acurat és el text del tuit: “Los DATOS hablan por sí solos ?” (sic). Per definició, les dades no parlen per si soles; les dades són només mètriques sense significat que desprovistos de context no aporten cap tipus d’informació.
Anècdota al marge, hi ha un aspecte de la gràfica que resulta fascinant. Si la mirem en conjunt i ens hi fixem bé, veurem que tant en la gestió d’una crisi com en l’altra emergeix de manera inevitable un patró en forma d’essa. Ambdues corbes no són linials sinó que són una successió de petites esses l’una darrera de l’altra. Científics, economistes, sociòlegs i animadors 3D la coneixen bé i l’anomenen funció sigmoide (per nosaltres una essa majúscula).
Molts processos naturals, econòmics i socials es poden modelitzar amb una corba en forma d’essa. L’acceptació lenta d’una nova tecnologia, el creixement exponencial posterior i la saturació final dibuixen una essa. Les modes, les tendències, els moviments artístics i els mems segueixen el mateix comportament al llarg del temps. La corba d’expansió de la covid-19 va començar lenta, va créixer de manera exponencial fins que la ciència la va aplanar amb el vaccí. El mateix va passar amb les vacunacions, a ritme molt lent inicialment, fins a arribar a les 775.000 en una setmana a Catalunya. Un cop en coneixem l’existència no podem deixar de veure essas per tot arreu.
La corba en forma d’essa és la corba més important del món.
L’auge de l’independentisme català després de dècades de creixement lent, el del moviment del 15M arribant a ser un partit de govern (i per tant a l’aplanament final de la corba) o bé l’auge del feixisme després de dècades somort. Les animacions del vostre ordinador, els moviments dels personatges de Pixar, l’acceleració d’un cotxe, els impulsos neuronals, el gel desfent-se, l’àigua bollint, els canvi d’estat d’un bit, el canvi d’spin d’un electró, l’aprenentatge en funció de l’edat, l’aprenentatge màquina dels ordinadors… la corba en essa deu ser la corba més important del món.
¿Podria ser que dos dels grans reptes que tenim com a humanitat —els augments de temperatura i població— seguissin també una corba en essa? Estem d’acord en què totes tres gràfiques van començar planes i que avui ens trobem en la part central de la essa, la que creix de manera exponencial. Si segueixen les distribucions de tants altres fenòmens naturals, econòmics i socials la essa s’aplanarà a partir d’un punt i els indicadors deixaran d’augmentar. Només cal posar el mateix esforç que hem posat per trobar el vaccí contra la covid en la recerca del vaccí que canviï les esses de sobreexplotació i superpoblació per les de solar i solidaritat.
