Futbol al Bolxoi


L’iPhone no va resultar ser la següent iteració de la telefonia sinó la de la computació.

  • Share on Pinterest

No tinc cap dubte que la foto del mundial és la que la ballarina @VariaInayurt va penjar al seu Instagram. S’hi veuen sis ballarines del Bolxoi abillades amb els seus tutús, mirant emocionades la tanda de penaltis del Rússia Espanya en un mòbil que s’està carregant a terra. La imatge és en realitat un fotograma d’un Instagram Story de la ballarina brasilera @BrunaGaglianone, que és qui va capturar el moment.

La foto ha esdevingut un fenomen global i hores d’ara és impossible saber quants milions de persones l’han vista; primer perquè usuaris i mitjans se’n van apropiar i segon perquè ambdues autores han fet els seus comptes d’Instagram privats.

Algú va dir que era una foto típicament russa on s’hi barreja l’alta cultura del ballet clàssic i la cultura popular del futbol. Per mi és una autèntica obra d’art on hi conviuen l’impressionisme de Degas i les seves ballarines amb l’art popular dels grafits de Banksy i la seva crítica tecno-social. Degas vist per Banksy al Bolxoi… i a internet.

Per raons òbvies Degas mai no hauria pintat aital escena ara fa cent anys; però és que Banksy tampoc, ara en fa deu.

El 2008 Whatsapp no existia. A Twitter hi publicàvem 100 milions de tuits per trimestre; avui en són més de 500 milions… al dia. La web començava a ser mòbil i això volia dir cara: els tuits mòbils els fèiem enviant un SMS a un número de Gran Bretanya. Facebook encara perdia diners.

Aquell any els millors mòbils de les llistes eren els Nokia i les Blackberry. Arribava a Rússia l’iPhone 3G d’un outsider de la telefonia amb un terminal sense teclat i amb un preu desorbitat.

L’iPhone no va resultar ser la següent iteració de la telefonia sinó la de la computació.

L’iPhone va suposar un canvi tecnològic, que amb l’arribada de les apps es va convertir en canvi social. El 2008 Apple llençava el seu App Store amb 500 aplicacions, creant un fenomen cultural, social i econòmic que ha canviat la forma en què les persones treballem, juguem i ens relacionem. El 2010 els 10.000 milions de dòlars pagats als desenvolupadors d’apps superava la recaptació de taquilla als cinemes d’aquell any als EUA. La nova indústria de les apps superava amb només sis anys la centenària de Hollywood. L’iPhone no va resultar ser la següent iteració de la telefonia sinó la de la computació.

El que els va passar a Nokia i a RIM (Blackberry) amb l’arribada de l’iPhone els podria estar passant avui a Mercedes, Volkswagen o Toyota: l’arribada d’outsiders com Google, Apple i Tesla amb els seus vehicles autònoms podria canviar-los les regles del joc. Acabar amb el model actual d’un cotxe una persona i canviar-lo per un model Bicing de cotxes autònoms no sembla la idea més atractiva per a un fabricant d’automòbils. Veig el proper Banksy pintant ballarines en vespinos voladors al mundial d’EUA, Mèxic i Canadà del 2026.

Arxivat a: