Gucci al metavers
La promesa és que al futur món virtual del metavers no hi haurà lleis físiques ni econòmiques. Un món, doncs, amb igualtat real d’oportunitats on entreteniment, educació i feina seran una sola cosa. Ecos de la llibertat de Stuart Mill portats per vents de l’illa d’Utopia de More que reboten a les parets de la caverna de Plató. Més o . . .
La innovació és cultura
Dissabte Sant els professors Esteve Almirall, Antoni Garrell, Xavier Marcet y Xavier Ferràs signaven un article publicat per aquest mateix diari que porta per títol “El món no ens espera”. La tesi de l’article és que la pandèmia ha accelerat tendències existents en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la innovació i l’economia, a les . . .
Repartint futurs
El futur ja és aquí, el que passa és que està mal repartit, i si ets dona encara més. La primera part de la frase és del celebrat autor de ciència ficció William Gibson (Neuromàntic, 1984), la segona de l’IDESCAT. L’aforisme fa referència al fet que tot allò que serà normal en un futur i a l’abast de tothom, avui ja n’hi ha uns quants . . .
Viquipedistes i Youtubers
Youtubers, influenciadors i creadors de contingut en línia espanyols s’empadronen a Andorra per a pagar menys impostos. Fins avui això era propi d’esportistes, artistes i empresaris i en general tot aquell qui considera que els impostos son els altres. Internet també ha democratitzat aquesta pràctica. El model de negoci de la internet . . .
Paradoxes essencials
Els membres del “precariat” són els més essencials en temps de confinament.
Diu la saviesa popular que la pandèmia ha digitalitzat les feines. Totes? No! Una colla d’irreductibles treballadors resisteix encara a la digitalització: els treballadors essencials. Treballador essencial és un l’eufemisme pandèmic que ha arrelat a l’hora de designar tot aquell qui no pugui passar a fer la seva feina darrera una . . .
Aprenents
El valor de les ciutats és el seu espai, el seu temps i les interaccions entre els seus habitants.
Una ciutat és un espai, un temps i totes les interaccions que hi tenen lloc. De persones amb persones, de persones amb coses i de coses entre sí en el que hauria de ser una ciutat intel·ligent. Les ciutats son processadors eficients d’informació que afavoreixen l’intercanvi d’idees, l’especialització i les economies d’escala. Això les . . .
Matrioixca de confinaments
El confinament físic ha posat el focus també en el confinament econòmic. L’un i l’altre conformen el dilema salut envers economia.
De la mateixa manera que els humans ens adaptem a tot tipus de situacions també ho fan les paraules. Les paraules son mems, unitats d’informació que lluiten per la seva supervivència, que passen a la següent generació, a una altra cultura, s’adapten a l’entorn, i que eventualment moren. L’objectiu de les paraules és sobreviure, ésser . . .
En defensa de l’algorisme
Les nostres xarxes socials físiques, les digitals i els algorismes que les gestionen encara no s’han esfondrat.
Una funció de teatre suspesa per les protestes del públic per culpa d’un virus, una fila d’excursionistes fent cua per fer-se un selfie al cim d’una muntanya i un arbre del que hi pengen mòbils enlloc de fruita. Postals del nostre temps que no sabem si hem vist a les xarxes socials o a “L’effondrement” (“El Col·lapse”, . . .
Això no és Jamaica
Canviaríeu de destí si sabéssiu que en tornar de vacances us esborrarien les fotos del mòbil i els records del cervell?
“Esto no es Jamaica, esto es el Llobregat”. Així comença el tema “Vacaciones en el Prat” del grup català de ska-oi dels 80 Decibelios. Inclòs al disc de 1986 del mateix nom, el tema resulta avui curiosament premonitori: trenta quatre anys després, la majoria farem vacances més a prop del Llobregat que del Carib. Hi va haver una . . .
L’oficina espacial
Per treballar a casa necessitem que l’espai físic s’adapti a nosaltres tal i com ho fa l’espai digital.
L’Scott ha estat confinat en un espai massa petit massa temps. “Que casa teva sigui també la teva oficina no és un fet trivial. Quan et despertes ja ets a la feina i quan vas a dormir continues a la feina. Pot ser l’espai més meravellós del món, amb les millors vistes del món però no deixa de ser la feina”, explica. I no només la . . .